[Historia] Recordant l’Assemblea de Catalunya

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en El 9 Nou (Catalunya) el 06/12/2021.

Aquest passat 7 de novembre de 2021 ha fet 50 anys. L’església de Sant Agustí del barri del Raval de Barcelona es va convertir fa mig segle en l’escenari del naixement de l’Assemblea de Catalunya, una plataforma clandestina unitària i transversal per lluitar contra la dictadura franquista. Un fet insòlit que no s’havia donat a altres bandes ni de l’Estat espanyol ni d’Europa. L’Església catalana se’n feu còmplice. Tant els seus preveres com les ordres religioses tingueren un paper preponderant i van donar suport logístic, sense fissures, als espais parroquials i temples per tal possibilitar les trobades.

Fou un organisme unitari amb tots els ets i uts –entre els anys 1971 i 1977–, que agrupava l’oposició antifranquista tant des del vessant polític com social. Amb una transversalitat que s’entenia des de la dreta nacionalista catòlica fins a sectors independentistes d’extrema esquerra. I una gran massa popular de diverses entitats que hi va anar participant. Al voltant de quatre punts programàtics: 1. La consecució de l’amnistia general dels presos exiliats polítics. 2. L’exercici de les llibertats democràtiques fonamentals: llibertat de reunió, d’expressió, d’associació –inclosa la sindical–, de manifestació i dret de vaga, que garantien l’accés del poble al poder econòmic i polític. 3. El restabliment provisional de les institucions i dels principis configurats en l’Estatut de 1932, com a expressió concreta d’aquestes llibertats a Catalunya i com a via per arribar al ple exercici del dret d’autodeterminació. 4. La coordinació de l’acció de tots els pobles peninsulars en la lluita democràtica. Si bé l’eslògan proclamat al carrer en les manifestacions complia el requisit de cridar l’atenció amb: “Llibertat, amnistia, estatut d’autonomia”, la realitat era l’expressada en els quatre punts en l’ordre expressat.

Una data memorable difícil d’oblidar –dins el marc de la clandestinitat– fou la constitució de la Comissió de la Permanent de l’Assemblea de Catalunya, a Centelles, el dissabte 6 de novembre de 1971. Feia un mes i escaig que m’havia incorporat al servei militar en el campament de Sant Climent de Sescebes i jo, aleshores, ja era membre del Partit Carlí de Catalunya. Fou un cap de setmana, en un permís que em facilità assistir a les 10 del vespre a casa d’en Jordi Serrate, militant del PSUC, juntament amb un grup reduït d’una dotzena de persones, amb la presència del metge Joan Colomines i Puig qui ens va llegir els quatre punts constituents de l’Assemblea. En un moment que tota reunió es podia interpretar un atac al règim.

Aleshores el meu pare ho havia fet en un altre indret de Vic, com a representant del carlisme comarcal, i un altre germà feia temps que participava en la Comissió per la Solidaritat, amb la recollida de diners per als presos polítics. I què no diria d’amics, coneguts i altres compromesos amb el tema! Res d’aquell passat que hom pugui oblidar.