Tag Archives: Jaume Campàs i Fornols
Una entesa amb llibertat.
OSONA COMARCA (Vic, Catalunya) 05/08/2010
L’entesa entre els homes i pobles és possible si aquests són lliures.Així definia,a la manifestació del 10 de juliol la pancarta del Partit Carlí de Catalunya la possible convivència entre totes les nacions del actual marc polític de l’Estat espanyol,que avui no reconegudes com a tals nacions.A sota de l’enunciat escrivia els que els catalans sempre hem tingut clar: Catalunya sempre ha estat una nació.
Catalunya i la resta d’estats nació que foren en el passat ,avui no reconegudes,sempre perden,perquè hi ha una Constitució que avala la base d’una sola nació;tots els habitants d’Espanya passen a ser políticament espanyols.Quan a dins d’aquesta Carta Magna es parla d’igualtat és en l’elecció dels seus representats a Corts.
Quan no existeix aquesta igualtat? Doncs en les votacions.Quan una majoria prejutja a una minoria.sense raó de fer-ho sobre el dret de l’autodeterminació,que és un dret natural,es fa prevaldre sobre tot dret natural la llei del sufragi universal,perquè guanya la majoria en perjudici d’una minoria.
El rei ha mort, visca el rei
Així acomiadaven els carlins el seu príncep, Carles Hug de Borbó, considerat pretendent legítim a la Corona de les Espanyes. Conegut com a defensor dels drets legítims dels pobles, de les seves llibertats, sobiranies, de l’autodeterminació, tot plegat versió moderna dels furs. Príncep autogestionari, com l’anomenaven d’altres, per la seva evolució social que va aportar al carlisme.
Avui els nostres països se sentiran més pobres per la mort d’aquest valedor dels drets històrics, de les antigues nacions sense estat i de la seva personalitat política, que ell avalava. Hauria pogut regir els destins dels pobles basant-se en el reconeixement del que és propi de cada poble, la seva identitat. Hauria pogut ser el garant de les llibertats.
L’estat no és font jurídica de poder, és tan sols instrument executiu de la voluntat popular. Per tant, el poder jurídic és el poble. El dret és anterior a tot estat. Així defensava ell la personalitat dels pobles.
