[Opinión] Màrtir de la justícia

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en El 9 Nou (Catalunya) el 17/11/2023.

El 19 de setembre passat es va commemorar el 50è aniversari del martiri de mossèn Joan Alsina, un capellà nascut a Castelló d’Empúries el 1942 i missioner a Xile, on per ser fidel a l’evangeli dels pobres i dels obrers va ser detingut, colpejat, torturat i finalment executat durant el sagnant cop d’estat del general Pinochet contra Salvador Allende el 1973. Per a Joan Alsina, el procés social i polític d’Allende era “un mitjà històric de transformació”, que podia permetre superar les estructures marginals del país que patien els més desafavorits.

El comunicat de la notícia de la mort de Joan Alsina va arribar a l’Espanya franquista tergiversat per interès del propi règim. Per tapar la veritat, els portaveus de la dictadura van dir moltes mentides per justificar la seva mort. Van dir que ja no era capellà, que era un comunista perillós que atemptava contra les autoritats, que s’havia alçat en armes o que havia mort en un enfrontament armat i que el van abatre perquè havia tirotejat soldats.

Mossèn Joan exercia la seva tasca pastoral a la parròquia de San Ignacio, a la població de San Bernardo. La seva implicació amb les comunitats obreres el va portar a treballar com a funcionari a l’Hospital San Juan de Dios, on, arran del cop d’estat, se li va aconsellar que s’amagués. Com que ell era fidel al seus principis cristians i a favor dels treballadors, no ho va fer i va continuant col·laborant en el seu lloc de treball ajudant als ferits. Allà el van detenir.

El seu discurs i la seva manera d’actuar –sempre al costat dels més humils i dels moviments obrers i d’esquerres, en la defensa de la Teologia de l’alliberament– no li van servir gaire per fer amics entre les classes benestants ni entre la jerarquia eclesiàstica i, per descomptat, entre el govern polític del general Pinochet, que tenia el suport dels EUA. Aquest govern va iniciar una repressió contra tothom qui s’havia significat en la lluita obrera, repressió que Alsina hagué de patir.

El seu assassí, el soldat que el va matar per ordre dels seus superiors, fou un noi de 18 anys que va explicar que Alsina li va demanar que no li tapessin els ulls perquè volia veure-li la cara per perdonar-lo. Aquest fet va sacsejar la vida d’aquest jove, que mai no ho pogué oblidar. Temps posteriors aquí a casa nostra i amb l’arribada de les cançons de Víctor Jara –assassinat també pels botxins de Pinochet– vam saber les atrocitats que patiren els xilens d’aquella etapa. Els amics de Joan Alsina van lluitar perquè se sabés la veritat. A casa recordo l’existència d’alguns fulls clandestins, provinents de Pax Christi, organització catòlica internacional per promoure la pau, els drets humans i la justícia, que aleshores ja en parlaven.