Una entesa amb llibertat
OSONA COMARCA (Vic, Catalunya) 05/08/2010
L’entesa entre els homes i pobles és possible si aquests són lliures.Així definia,a la manifestació del 10 de juliol la pancarta del Partit Carlí de Catalunya la possible convivència entre totes les nacions del actual marc polític de l’Estat espanyol,que avui no reconegudes com a tals nacions.A sota de l’enunciat escrivia els que els catalans sempre hem tingut clar: Catalunya sempre ha estat una nació.
Catalunya i la resta d’estats nació que foren en el passat ,avui no reconegudes,sempre perden,perquè hi ha una Constitució que avala la base d’una sola nació;tots els habitants d’Espanya passen a ser políticament espanyols.Quan a dins d’aquesta Carta Magna es parla d’igualtat és en l’elecció dels seus representats a Corts.
Quan no existeix aquesta igualtat? Doncs en les votacions.Quan una majoria prejutja a una minoria.sense raó de fer-ho sobre el dret de l’autodeterminació,que és un dret natural,es fa prevaldre sobre tot dret natural la llei del sufragi universal,perquè guanya la majoria en perjudici d’una minoria.
Aleshores ens trobem que el dret a l’autodeterminació no serà mai reconegut,si la majoria no vol. Per tan que és el que manté el concepte d’una sola nació espanyola;l’actual Constitució.I a més a més,una majoria ple establerta.
En la història trobem que una de les causes de les guerres carlines ho feu la Constitució de Cadis,perquè va fer néixer un nou concepte de pertinença: La Nación Española,I així suprimia els furs d’Euskalerria i els de la Vall d’Aran,el poc que quedava,encara sota poder absolut..Perquè les nacions sense estat de la Corona d’Aragó ja havien perdut les llibertats amb els decrets de nova planta.Malgrat encara mantenir fins aquell moment el títol de Monarquia de les Espanyes.
Trobem també que la constitució republicana de 1932,sostenia ja el manteniment d’una sola Nación Española.Com ho va fer la Constitució de 1978.
La Constitució ideal,la de l’Estat plural o Estat d’estats no era la que votaren els catalans.Si votaren l’actual era perquè no se’ls va permetre elegir-ne una altre.
Els catalans i el País Basc en la seva majoria,no admeten la lògica que una Constitució limiti l’abast dels seus drets.Perquè aquests drets són seus i només ells en poden disposat.
Què són els drets històrics,són aquells que parlen d’uns estats lliures units per la gestió dels interessos comuns,com podria ser una confederació.La defensa dels drets històrics pel Partit Carlí,són la defensa de la personalitat política dels pobles de les Espanyes.L’autogovern ple és pel carlisme un dret de Catalunya.L’estat unitari condiciona al seu arbitri l’existència dels pobles de l’actual Espanya i en sotmet uns al domini dels altres,sota aquestes bases no és possible establir la convivència.
Feliu ideòleg de la confederació carlina,manifestava que anar cap aquest model d’Estat és el gran repte que llança avui a totes les nacions de la vertadera Espanya: la de les Espanyes.Aleshores amb l’Estatut retallat no és possible cap principi d’autodeterminació,el Tribunal Constitucional ho ha propiciat així, a més de la Constitució.
A les hores el que es perd són els drets dels catalans, navarresos, bascos, castellans, valencians, aragonesos, mallorquins, andalusos, riojans, gallecs,manxecs, murcians,que configuraren la monarquia de les Espanyes.No una altre cosa.Quan avui ens fan creure tot el contrari,i amb una manera artificiosa i imposada,que som bascos, navarresos, catalans…som el que som perquè som espanyols.
L’Espanya plural ha deixat d’existir fa temps.I només hi pot haver entesa possible, tan amb els homes com amb els pobles si aquests són lliures.
Molt estimat amic Jaume:
Tu análisis es bueno aunque no correcto si analizamos la Historia. Tienes al menos un recuerdo para nosotros «andalusos», te olvidas totalmente de «los canarios».
Pues bien son estas DOS UNICAS NACIONES, las que no pactan, no se casan sus princesas con principes castellanos, aragoneses… Estas dos naciones son aplastadas militarmente y a partir de ahí y de la incorporación de Navarra mediante Pacto cuando se comienza a construir este Estado que a los andaluces nos sigue opimiendo.
Una forta abraçada, Jaume