[Opinión] Tots som pagesos

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en El 9 Nou (Catalunya) el 16/02/2024.

Qui no ha tingut un passat vinculat al món agrícola? D’alguna manera podríem dir que de vincles n’hi tenim molts de nosaltres, quasi la majoria, perquè el sector primari fou el primer que, en la història de la humanitat, s’hi desenvolupà. I amb el temps, la pagesia, per les circumstàncies del moment, es veuria obligada a deixar la seva feina per diversos factors contraris als seus interessos, com ara el domini feudal, les desamortitzacions, les sequeres, la fil· loxera, la industrialització dels terrenys agrícoles o l’oblit de l’administració i la burocràcia imposada, que és el que avui està passant.

L’avi per part de pare –a qui no vam conèixer– tallava bosc i a la vegada conreava terres. Dels quatre fills que tingué, solament l’hereu es dedicà a aquesta tasca, però també va morir jove. D’amics i coneguts amb aquest ofici n’hi ha hagut un fotimer. En podríem trobar en diferents bandes de la geografia catalana, tant pel que fa a ramats de muntanya com a la producció cerealística a les planes, el sector de la vinya o per arbres fruiters.

En la meva vocació professional de mestre –avui jubilat–, tot un seguit de crèdits estaven dedicats a conèixer el sector agrícola, tant en l’aspecte vivencial com de continguts. Anàrem als indrets on aquesta activitat es practicava. Fins i tot ens havien deixat un hort. Quan no hi podíem anar, hi havia algun avi que ens ho feia possible, i la mainada agraïa molt poder portar a casa algun enciam i patates, productes que també havien contribuït a fer créixer. Era una bona manera de fer pedagogia.

A hores d’ara, en alguns dels meus escrits als mitjans i en algun treball monogràfic m’hi he referit tant com ha calgut, i no per posar-me medalles –no ha estat mai aquest el meu interès–, sinó, tot el contrari. La divulgació d’aquesta activitat honorable, i donar-la a conèixer a la societat en general, ha estat l’objectiu de parlar d’un sector que està tocat de mort. I tot i això ha fet possible la nostra existència. El conreu de les terres, la restauració de boscos i un llarg etcètera de mai acabar han estat el llegat de la nostra pagesia que estima el territori i el fa fruitar.

No són només ells els qui es manifesten aquests dies; hi som tots, que ens hi sentim representats, malgrat que estiguem a casa. El nostre pensament és amb ells, el nostre cor, la mirada, i ens fem solidaris amb el seu dolor. No ho oblidem, són també part de la nostra vida, perquè a més de la tasca als camps i manteniment del paisatge, fruïm dels seus productes de proximitat, que han de ser els nostres.

Les administracions europees i no tan europees s’obliden massa sovint dels pagesos, prova de les manifestacions de protesta d’aquest sector. I ara els atribueixen un seguit de tasques burocràtiques més pròpies de despatxos i gestories que del mateix pagès. Certament, no se l’estimen. Sembla que la demagògia s’hagi instaurat en aquest àmbit, fentlos creure avantatges, quan la realitat ha esdevingut un oblit. Una problemàtica que fa massa temps que dura. I sempre són raons i cançons.

La seva concentració a Barcelona, per manifestar les seves queixes, ha estat un èxit i un esforç humà extraordinari, sense precedents, així com a altres indrets de les Espanyes on també s’hi han implicat. Un esforç que ha valgut la pena, ja que ha apropat la seva problemàtica al món urbà, que de vegades sol viure lluny d’aquesta temàtica. Però, no ho podem dir de tots, i menys de la gent del carrer, que ha donat suport i s’ha fet visible en les reivindicacions, perquè res del que es demana pot quedar en l’oblit. I és que, més que mai, avui tots ens hem sentit pagesos, perquè els nostres ancestres ja foren els primers i, per tant, nosaltres venim d’aquest món. I avui, uns i altres, tant amb el cor com amb l’esperit, ens hi hem sentit representats.