[Opinión] Referent cristià

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en El 9 Nou (Catalunya) el 12/04/2021.

Va morir el 6 d’abril a l’edat de 75 anys l’economista Arcadi Oliveras; home de profundes i fermes conviccions cristianes. Era un cristià de pedra picada, compromès de cap a peus amb el missatge evangèlic de les benaurances, l’amor al proïsme, l’estima a l’altre… Missatge que portà a terme fins a la fi dels seus dies, dins l’àmbit de la lluita anticapitalista, per la justícia social, a favor dels més pobres, la defensa de la pau i el pacifisme, dels drets dels pobles, i promotor perseverant de la banca ètica…

Podem parlar de temps. Seria vers l’any 1976 quan per primera vegada en tindria notícia de la seva persona per mediació de l’Àngel Colom, durant l’etapa de la transició democràtica a Osona. No tan sols en el si de la lluita antifranquista en el marc de l’Assemblea de Catalunya, sinó també en la Marxa de la Llibertat o en l’objecció de consciència al servei militar, aquestes dues últimes reivindicacions que estaven sota el patrocini de l’organització de Pax Christi. L’Arcadi en fou president; vetllava per la promoció de la cultura, la pau i la reconciliació dels pobles.

Seria des d’aquesta identitat cristiana, que succeí un fet transcendental a l’aleshores el meu poble de Centelles (Osona) el gener del 76, en la creació d’un butlletí mensual de Pax Crhristi, amb el nom de Quicarell, per descomptat en català, i al qual l’esmentada institució donaria empara legal, ja que d’altra manera no hauria estat possible, perquè encara no feia ni dos mesos de la mort del dictador Franco, el 20 de novembre de 1975.

Els responsables van ser un grup de joves, alguns dels quals implicats en la lluita antifranquista des de l’Assemblea de Catalunya, plens d’inquietuds, que s’acollien des de diferents àmbits de pensament als postulats aleshores de Pax Christi per expressar des d’un mitjà de comunicació tota informació sense dificultats ni censures, des d’un canvi que tot just començava a traspuar. L’esmentat rotatiu, tot i que tingué una curta durada de tres anys per motius econòmics, foren suficients per crear consciència social i política entre la població, després de tants anys de dictadura, de silenci i repressió.

Amb data de 6 d’abril i des de Justícia i Pau –entitat cristiana de la qual Arcadi seria president (2001- 2014) i un actiu incansable–, ens va arribar el comunicat emotiu de la seva mort a Caldes de Montbui. Mort que ens ha commogut. Tot i que mai vaig tenir ocasió de tractar-lo personalment, n’érem fidels seguidors, tant pels seus comunicats que ens arribaven a través de Justícia i Pau com pels seus escrits a Foc Nou, revista cristiana progressista, o per altres mitjans de comunicació.

Justícia i Pau se’n feia ressò amb aquestes paraules: un autèntic mestre de militància i un referent moral indiscutible. Podem dir amb fermesa que era una persona senzilla plena de bondat, que ha transmès el seu missatge des de la justícia i la pau; amb coherència. La certesa ens porta que el seu llegat ha deixat una empremta profunda a moltes persones, entre elles a molts joves, que els ha impactat el seu testimoni, i que s’han compromès en itineraris vitals en favor d’un altre món, més just i fraternal i ple d’esperança.

Ens acomiadem de l’Arcadi i la seva família des de l’agraïment.