[Opinión] Què diuen?

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en El 9 Nou (Catalunya) el 13/11/2020.

Ha transcendit aquests dies arreu dels mitjans de comunicació i en la societat en general una bona notícia: l’Audiència Nacional ha absolt el major Trapero i la cúpula dels Mossos arran dels esdeveniments al voltant de l’1 d’octubre de 2017. Es tracta d’una sentència –com diria l’exlletrat del Tribunal Constitucional, Joaquín Urías, en un article publicat a l’Ara el 24 d’octubre: ”Quan els jutges, són jutges i no polítics.”– importantíssima, una sentència plena de lògica jurídica, per arribar a conclusions que desmunten una per una les peticions de l’acusació… Esther Giménez-Salinas, catedràtica de Justícia Social i Restaurativa, en aquell mateix diari, amb data 21 d’octubre, a l’article d’opinió “Una sentència d’eixe món” –entre altres dades– afegia que l’absolució del major Trapero i la resta d’acusats de rebel·lió, sedició i desobediència fou el motiu pel qual havia descendit l’acusació.

No només seria una bona notícia per als afectats, sinó que també ho era per al cos dels Mossos, que els redimia, i per a tota la societat; per descomptat, també per a la justícia, que tanta falta ens feia lluny de tota influència política.

De les moltes aportacions que fa Giménez-Salinas amb el seu article, m’ha semblat oportú recollir-ne algunes de les seves notes que ajuden a aclarir el que ha dit la sentència. Tal seria el cas quan aquesta al·ludeix permanentment a la conflictivitat del moment: “Calia prendre en consideració la dimensió de l’empresa encomanada: impedir una votació que havia de mobilitzar més de dos milions de persones amb una afectació de més de 2.200 punts o col·legis al llarg de tota la comunitat autònoma, un clima de tensió, confrontació i agut conflicte polític.”

Referent a la coordinació policial i la passiva actitud dels Mossos d’Esquadra, ens diu que la mateixa sentència reconeix que es feia difícil determinar les dificultats de coordinació. El cas és que, com s’ha afirmat en nombroses ocasions, ja existia desconfiança mútua entre els diferents cossos i això no va ajudar; però això no ho convertia en un fet delictiu. Aquí es ressalta, en aquesta línia, que no eren fonamentades les acusacions del tinent-coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos sobre la seva percepció de la complicitat de Trapero amb els responsables del procés independentista. Salinas posa l’accent com la sentència descriu i desmunta el concepte de percepció.

L’Esther ens diu que la sentència ha posat de manifest que part de desavinences que hi va haver entre els cossos policials que van concórrer al compliment de l’ordre judicial es pot atribuir a la diferent planificació amb què es va escometre l’empresa, al marge del fracàs de la coordinació i que la sentència analitzà el model policial català i en destacà un patró de les mobilitzacions socials, que propiciava la negociació i el diàleg, i que situava l’ús de la força com a últim recurs.

I que en el cas concret de l’1 d’octubre, la sentència afirma que “la prudència davant d’una situació tan extraordinària no pot ser considerada com una cooperació a la sedició o com una desobediència als mandats judicials”. “I, ja gairebé amb caràcter acadèmic, la sentència presenta el model policial de gestió negociada que posa l’èmfasi en la comunicació entre la policia i els manifestants, en l’intercanvi d’informació i en el foment del respecte mutu.” “L’ús de la força contra ciutadans indefensos, contra persones grans, contra famílies senceres, no podia ser, en aquesta situació, la solució per imposar l’acatament a l’ordenament jurídic, encara que fos legítim.”

Giménez-Salinas acaba el seu article posant de relleu i lloant l’actitud coherent i progressista del magistrat Ramon Sáez, que fou l’artífex d’aquesta sentència, ja que el seu vot, més el del seu company, determinarien l’absolució, en contra la paraula de la presidenta del Tribunal.

Per l’altre costat, Joaquín Urías, al final del seu comentari, acaba dient: “Potser no és casualitat que, en les seves sentències, el relat de l’1 d’Octubre sigui tan diferent del que expliquen les proves posades ara en evidència per un parell de magistrats valents. Han actuat com a jutges, no com a polítics.”