[Opinión] Misericòrdia

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en El 9 Nou (Catalunya) el 10/09/2020.

Llegint documents passats, trobem que el papa Francesc va declarar el 2016 l’Any de la Misericòrdia, un contingut referit a l’Església i al món. Parlava de la misericòrdia, que va més enllà de la justícia pròpiament dita. Un món just eliminaria la gran majoria de problemes de la humanitat actual. Però, segons la justícia, s’ha de “donar a cadascú segons el que li correspon”; tal fet ens porta a una meritocràcia religiosa o econòmica que requereix sistemes de compensació per a tots aquells que no aconsegueixen fer mèrits.

Sense misericòrdia un sistema de justícia es torna cruel, no és vàlid per més lleis i normes que hi hagi. Si parlem de Déu i diem que és exclusivament just, no serveix perquè acaba sent implacable amb els pecadors. Aquesta podria ser la idea de Déu de l’Antic Testament. En el Nou Testament trobem Jesús, que es va envoltar de gent que no posseïa cap mèrit davant la societat: lladres, leprosos, cecs, prostitutes. Estem parlant de la societat marginal de l’antic Israel. A Jesús no li calien mèrits per acollir-los.

La mirada de misericòrdia és necessària –ens diu Francesc– perquè deixem de veure tots els marginats de la nostra societat com a culpables i mereixedors de la seva pròpia sort, i demana a l’ésser humà una acollida sense condicions. Per assolir aquesta mirada de misericòrdia –ja referint-se a l’Església–, cal una revolució de l’afecte i la tendresa, per mirar el món i per mirar-se a si mateixa i per actuar des de la compassió. I afegeixo: i en el món de la justícia humana actual dels estats i les nacions pensem que també estan cridats a la misericòrdia humana o religiosa. Si parlem avui dels presos polítics, tema candent encara –a pesar de la Covid-19–, on queda el sentit de la moral i la misericòrdia; es contemplen espais que ho acullin en la justícia espanyola?