[Opinión] És possible renovar la convivència

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en El 9 Nou (Catalunya) el 18/10/2019.

Després d’una sentència injusta propiciada als presos polítics catalans del procés, existeixen possibilitats de renovar la convivència per tal d’arribar a acords i entesa per mitjà del respecte i el diàleg, malgrat la diversitat de pensament i de les diferents postures que hi pugui haver entre Madrid i Catalunya. Arreu de les Espanyes ja han sorgit veus interessades a trobar un desllorigador a aquest procés polític. Això sí, posant ganes de voler avançar en aquest tema. I fugir de les càrregues emocionals negatives, que són el resultat d’una polarització d’un conflicte que mai, però mai, no hauria d’haver sortit del marc polític. Mai no s’hauria hagut de recórrer a l’àmbit judicial per suplantar el desacord polític. Ha faltat política d’alçada per tal de fer-la avançar en una direcció correcta de diàleg i de respecte autèntics, dins el que representa –o vol representar– l’estabilitat d’una societat democràtica.

L’afebliment de drets civils ha estat la nota contrària a tota resolució. Les acusacions associades amb el terrorisme, la presó preventiva i les limitacions a les llibertats d’expressió i manifestació han estat desproporcionades, han enterbolit la convivència. I ara encara l’han fet més feixuga amb el resultat de la sentència aplicada als presos polítics del procés.

La situació suggereix sortir de l’enquistament que s’està produint del conflicte, per interès equívoc d’alguns o per treure’n rèdits electorals. S’ha d’abordar, sense tardança, per trobar vies de solució, recuperant el diàleg, bastint ponts, reconeixent la legalitat de la legitima opció independentista, com qualsevol altre plantejament… Comprometre’s amb la no-violència, qui no ho estigui. El que és diferent no pot ser aïllat, sinó valorat… Buscar canvis a nivell legislatiu que ho propiciïn… O poder parlar del dret a l’autodeterminació –que és un dret reconegut internacionalment per les Nacions Unides– sense que es criminalitzi…

Carles Feliu, ideòleg de la confederació carlina, manifestava que, el mateix que els homes, l’entesa era possible entre els pobles si aquests eren lliures. La llibertat mai no pot ser sinònim de sotmetiment, sinó de volers lliures per arribar a acords. Perquè més enllà de les qüestions jurídiques, com ja s’ha afirmat, l’empresonament de polítics i líders socials dificulta encara més tota sortida possible del conflicte. S’han de garantir els drets civils. L’acusació de terrorisme és d’extrema gravetat en els afers polítics de Catalunya, mai no hauria haver estat.

Els mitjans d’informació tenen la responsabilitat d’explicar la veritat, d’evitar les desqualificacions i les simplificacions, han de fugir de la conformació de greuges innecessaris i han de buscar la promoció pedagògica de promoure debats on el raonament i l’argumentació sigui el que preval…

Enfront d’aquesta reflexió en veu alta, a un seguit de persones ens preocupa, en aquest desert espiritual del món modern, la situació de l’acció d’una justícia que fa presos polítics amb presó preventiva sense haver estat jutjats ni culpabilitzats. Per trobar una solució en el conflicte no es pot caure en la victòria ni en la humiliació del contrincant, ni en posicions maximalistes i manipuladores. Per tant, uns i altres hem de partir de l’esperança que tota entesa sobre la base del diàleg és possible, com a bé comú, perquè tard o d’hora s’imposarà. No hi ha altra sortida, com a societat que s’acull a tot dins la nostra diversitat. Com diria algú: només cal mirar l’altre com un igual.