[Opinión] Crisi sobre crisi

Artículo de Jaume Campàs i Fornols publicado en El 9 Nou (Catalunya) el 19/03/2021.

Els analistes assenyalen que la pandèmia no ens ha fet iguals –encara que ho hagi pogut semblar pel fet que tothom emmalaltia i podia morir–, ja que els pobres han resultat ser més pobres i els rics encara més rics. No sols han estat afectats els països del Tercer Món per ser els més vulnerables sinó que els països del món occidental també han rebut. A l’Estat espanyol el coronavirus també ha accentuat la desigualtat. De resultes de la crisi del 2008, que ens va deixar –segons dades– com el quart país més desigual de la UE, les nostres rendes, en vuit anys de crisi, van perdre cinc punts del PIB, fet que ja va repercutir en canvis profunds en l’estructura de la riquesa i del treball.

L’arribada del coronavirus ha agreujat aquesta situació, tant sanitàriament com econòmicament. Es parlava de 700.000 persones abocades a la pobresa. El PIB i la renda ha començat a desplomar-se. Tenim un 10% de la població més pobra, i la seva renda està caient un 20%. Mentre que el grup més ric ho farà un 2%. Amb dades d’Oxfam Internacional, que és un dels organismes que en denuncia la situació, se’ns diu que l’esquerda s’accentua, si ens fixem en els milionaris espanyols. Es tracta de 23 persones, la fortuna dels quals va créixer en 19.200 milions d’euros els primers 79 dies de la pandèmia.

Els observadors insisteixen que el sistema de protecció social espanyol, més enllà de les pensions i l’atur, és tan fràgil com desigual entre territoris i segments de població. Segments com l’atur juvenil o la precarietat de feina amb les dones, entre altres. Tot i que es destaca que algunes mesures socials del govern espanyol han ajudat a pal·liar la situació, no han estat suficients. Són molts els economistes que es pregunten: “¿Quant de temps podrà aguantar una hisenda pública fràgil en el finançament de les polítiques socials, quan les necessitats s’amplien i els ingressos tributaris cauen?” Encara que la UE pugui relaxar els requisits de dèficit i deute i procuri donar suport a sectors productius, l’esquerda fiscal no aguantarà.

Els observadors demanen una reforma tributària i no pas retallades. Oxfam Intermon proposa mesures tributàries de curt termini, com també una transformació profunda del sistema fiscal que incorpori nínxols (llocs) de riquesa extractiva (que no tenen valor afegit) de baixa o nul·la tributació (pagar menys amb els impostos o no pagar segons casos). Per altra banda, proposa una lluita frontal contra el frau, que inclogui mesures més agressives contra l’ús de paradisos fiscals i reversió (restitució) de reformes en impostos, com els de societats o el patrimoni que s’han anat reduint els darrers anys, amb la conseqüent menor recaptació.

I afegeix que la crisi causada per la Covid-19 està tenint un impacte devastador sobre la població vulnerable, tant a nivell mundial com a Espanya. Per això cal prendre mesures sense demora. Aquesta visió, és un clam –com recull el document– de milers de veus, que demanen una acció diferent i urgent enfront de la magnitud del repte que se’ns presenta. I jo afegeixo, com tants d’altres que, malgrat tot, esperem sortir-ne.