[Opinión] El Terç de Montserrat. Ignorancia o malicia
Artículo de Matías Palau
Jo era molt jove ,amb els meus germans vam anar a Montserrat ,portava el cotxe en Lluis Josa (q.e.p.d), conegut cambrer aleshores del famós Bar Gol del carrer Mendez Nuñez de Tarragona. Va ploure a bots i barrals, em sembla que va fer alguna desgràcia i greus llavassades a l’explanada prop del Monestir , no recordo si hi va haver-hi víctimes, però mai hi tornat a viure i sentir tanta por per la pluja, com aquella vegada. Teníem por de marxar cap casa, però les seves obligacions del treball el van fer atrevir a seguir, anàvem amb un R-10 (el famós cotxe de les vídues, per la seva escassa estabilitat) i a prop d’Igualada vam haver d’aturar-nos, car es feia molt perillós continuar.
Gràcies a Deu a mitjanit vam arribar a Montblanc sans i estalvis.
Vaig preguntar a que havíem anat a fer Montserrat, no entenia res, vaig sentir uns discursos contra Franco i el seu règim, vam assistir a una Missa i es va cantar l’Oriamendi.(tot això fora del Monestir en el monolit dels carlistes).
No se pas a quin cantó esteu
I que es el que no entens?
Doncs això, anem a Missa, crideu contra Franco, vau fer la guerra amb ell hi vau guanyar. I ara segons hi sentit hi esteu en contra i us fa la punyeta.
Es potser una mica complexa la seva comprensió , però escolta:
Quant va venir la república, la vam acceptar i acatar , i des de el primer moment s’ha li va fer confiança tal com va ordenar en Tomás Cayla, vallenc il·lustre. Cap dels carlins i delegat regi a Catalunya i també el mateix nostre Rei proscrit Alfonso Carlos.
Però la república no va ser capaç de fer respectar els mes elementals drets personals i col·lectius ni tan sols es va respectar ella mateixa davant la disbauxa i els desordre que dia a dia anava augmentant, fins a ser perseguits i atacats els qui no érem del seu parer.
Nosaltres que érem de la Federació de Joves Cristians de Catalunya i d’altre gent que era religiosa i que anava a Missa, eren malvistos, perseguits i alguns foren assassinats, així com molt capellans i religiosos.
Aleshores ningú ens defensava.
Pensa que el teu pare, va ser amatrellat i ferit, pel fet de haver anat a l’Església de Sant Miquel ha intentar salvar el Santíssim i evitar que fos profanat.
Aquest succés que mon pare no en va voler parlar-ne gaire, a nosaltres al seus fills, es descrit per Andreu Mayayo en el seu llibre la Conca de Barberà de la crisi agrària a la Guerra Civil , editat al 1986 pel Centre d’Estudis de la Coca de Barberà
Nosaltres els Carlins i molts que no ho eren, ens trobàvem entre dos focs igualment hostils. Per una banda rebutjats per ser catòlics practicants, per l’altre ens repugnava la falange i el seu ideari, car ens acusaven de catalanistes ( Els Carlistes van ser dels primers en proposar un Estatut d’Autonomia per Catalunya a l’any 1930 amb trets clarament federalistes emanats dels furs.
Llavors ens vam haver d’aixoplugar en el paraigües dels rebels, ,intentant salvaguardar les distancies amb l’exercit rebel i la falange, es crearen els Terços Carlins Catalans com el de Montserrat,Nuria, Sant Jordi etc. Però el recel, militarista i anticatalà dels caps de l’Alçament ,van evitar la seva consolidació excepte el de Montserrat que per la potencia que va adquirir no van poder desfer-lo, però que molt astutament el van manipular. (això ho explicar millor en Robert Vallverdú en el seu llibre “la Metamorfosi del Carlisme Català, editat per la biblioteca de l’Abadia de Montserrat publicat el 2014)
No tots , ni molt menys, eren carlistes ,els qui formaven part del Terç de Montserrat ,estava integrat per Carlins i gent en contra de la disbauxa republicana, catalanistes, catòlics ,antifeixistes que per res s’identificaven amb els postulats de la falange i molt menys amb el militarisme i en Franco.
Els Terç de Montserrat era un grisol de Catalanitat i Catolicitat.
I continuen explican.me:
La guerra la va guanyar Franco, però no nosaltres, perquè des de aleshores Franco, no va deixar de perseguir-nos i matxucar-nos, per que érem catalans, per que no vam voler combregar amb el seu Movimiento ni amb al seu Decret d’Unificació. No vam poder reeixir la F.J.C.C. ni res nostre que fes olor a la nostres arrels de Catalanitat.
Per això avui has sentit a Montserrat el que has sentit, al despit cap a Franco per que es un traïdor i un manipulador.
Per els ideals (Catalunya i Deu ),van ser entregades la vida , d’aquells valents de Terç de Montserrat , Franco els va convertir en la seua carn de canó i els volia prostituir en «su gloriosa cruzada-«
Per això vam fer aquest monòlit a Montserrat dedicat al Terç, per que res tenim a veure amb l’infame Valle de los Caidos i no ens volem barrejar amb ell, ni morts.
Encara que ens l’hàgim de pagar nosaltres, fem aquest senzill record de pedra, encara que només sigui un raconet, l’important es que estem a prop de la nostre Verge i lluny d’aquell fastigós caudillo.
Ets molt jove i sabem que hi ha coses que son difícil d’entendre, amb els temps ho entendràs, però estigues alerta, sortosament esperem que ja ha passat l’hora de agafar un fusell i matar per defensar a Deu i a la Pàtria, es l’hora de cercar la veritat , de donar testimoni cristià i de mantenir-se ferms en les nostres catalanes conviccions, per que les manipulacions ,tergiversacions i les ignoràncies no exemptes de malicia continuaran contra el Terç de Montserrat.