[Libro] Els anys que vam viure perillosament. Cròniques de lluites i repressió al nord valencià (1938-1981)
Llibre de Josep Miralles Climent publicat per la Universitat Jaume I (UJI) el 2021.
Es tracta d’un recull de les activitats i lluites polítiques i sindicals opositores a les comarques del nord del País Valencià durant la dictadura franquista i la monarquia postfranquista des de l’any 1938 al 1981, s’analitzen en aquesta obra, a mena de crònica narrada pels protagonistes d’aquell període d’utopia i canvi social.
El llibre està dividit en quatre apartats: 1) Guerra, guerrilla i primer franquisme; 2) La repressió durant l’últim franquisme; 3) Acció i repressió durant la monarquia franquista; 4) Les lluites i repressió durant l’any de les primeres eleccions «democràtiques» i després…
Si en la primera part s’aborda bàsicament la repressió contra el maquis i la guerrilla anarco-comunista i la persecució del carlisme seguidor de d’en Xavier de Borbó Parma, en la segona part del Franquisme i la Transició -en la que Miralles Climent va viure també com a protagonista tant com a militant del Partit Carlista com de CCOO- descriu tots els moviments opositors que hi va haver, i la consegüent repressió que es va produir i que ell mateix també va patir. Per això s’aclareix que el llibre està basat, en diverses fons com son les bibliogràfiques, orals, de memòria pròpia i també, i sobre tot, documentals.
Pel que fa al carlisme, cal remarcar que en la primera part dedica un capítol a l’oposició i consegüent repressió contra el moviment carlista organitzat en la aleshores anomenada Comunió Tradicionalista dels anys 40 i 50, així com, en la segona part al carlisme en renovació dels anys 60 i 70 que va esdevenir en el Partit Carlista del País Valencià (PCV). Tot centrat en les comarques castellonenques.
Abarca la repressió de la dictadura mitjançant accions com detencions, tortures, multes i seguiments per part de la policia, guàrdia civil, governadors o alcaldes contra tot tipus d’iniciatives, des de culturals de caire valencianista, polítiques i de lluites obreres i sindicals en tota la zona en la que alguns militants carlistes van tenir un gran protagonisme.
Perquè, en aquestes comarques, contràriament a altres zones geogràfiques i al que es pensa sovint, no solament va tenir protagonisme el PCE que, si és cert que va ser el major partit opositor des de l’esquerra; el carlisme també va estar present en l’oposició i perseguit durant tot el franquisme amb alt i baixos.
Després de l’eliminació del maquis, però ja cap a finals dels anys 50, el PCE només va aconseguir implantar-se en un poble industrial com la Vall d’Uixó on hi era la important fàbrica de calçat “Segarra”. Des dels anys 60 també van anar tenint protagonisme opositor grups valencianistes, catòlics com la HOAC, gent independent, i més tard les Plataformes Anticapitalistes i, per descomptat, els carlistes que tenien gent per diverses comarques del nord valencià en les que va contribuir a estendre les CCOO des de principis dels anys 70 en contacte amb el PCE. Va ser després de la mort de Franco, quan ja es van anar implantant altres grups opositors d’esquerres així com el PSOE, que fins aleshores no tenia cap militància activa en aquestes comarques.
L’autor ens recorda que, amb aquest treball, s’ha proposat traure de l’oblit a tantes persones anònimes que van lluitar com el que més per canviar el règim dictatorial que va implantar Franco i el Partit únic que ell va crear. I no simplement per aconseguir la democràcia burguesa que ara tenim, sinó per un somni que anés més enllà de la partitocràcia. No de bades obri el llibre amb unes paraules que José Mújica va transmetre en 2016 i que diuen:
«Pertenecemos a una generación que quiso cambiar el mundo con un sueño revolucionario […] y nos dio una fuerza formidable, donde pusimos toda nuestra juventud, nuestro trabajo, nuestra seguridad, nuestra familia… No es que fuéramos geniales, lo genial era el espíritu de entrega, lo genial era la pasión que poníamos. Nunca tendremos un sistema mejor si no somos un poco mejores nosotros».
Tot i ser un llibre de caràcter acadèmic per la gran quantitat de dades que aporta, i per tant de gran interès per als estudiants universitaris, es també d’obligada lectura si es vol conèixer a fons l’antifranquisme a les comarques de Castelló. Està prologat per la catedràtica de la UJI, Rosa Monlleó i, tot i ser un treball d’investigació que mai s’havia abordat amb tanta amplitud (388 pp.), l’autor adverteix que es tracta d’una primera aproximació que els futurs investigadors poden anar completant en el futur.