Tag Archives: Partit Carlí de Catalunya

Nueva web de nuestros compañeros catalanes

Partit Carlí de Catalunya

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El Estatut carlista de 1930: ¿hoy es ayer?

LA VANGUARDIA (02/01/2011)

Xavier Casals, historiador

Reivindicaciones clave del catalanismo actual ya fueron formuladas por los carlistas antes de la II República

El origen del ahora reivindicado concierto económico remite a las llamadas Bases de Manresa de 1892

Instaurar un concierto económico, hacer del catalán el único idioma oficial o establecer una confederación de los llamados Países Catalanes son reivindicaciones –o sueños– de sectores amplios del catalanismo. Pero apenas es sabido que quienes las pusieron con más rotundidad sobre papel en 1930 no fueron nacionalistas radicales, sino integrantes de un movimiento exaltador de la unidad de España: los carlistas.

Estos tenían entonces un siglo de vida, pues surgieron en 1833, al morir Fernando VII y sucederle en el trono su hija Isabel tras derogar la ley sálica que prohibía reinar a mujeres. Se inició así un pleito por la Corona entre el infante Carlos M.ª Isidro (“Carlos V”) –hermano del difunto rey– y sus partidarios que ha continuado durante generaciones y desató tres guerras civiles. Para comprender esta longevidad del carlismo debe tenerse en cuenta que no solo conformó una alternativa dinástica, sino también un movimiento antiliberal complejo y cambiante, de notable arraigo y cuyo antijacobinismo le hizo abanderar libertades locales y derechos forales, como plasmó su lema inicial Religión, Rey y Fueros.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferencia en el Ateneu Barcelonès

APORTACIONES DEL CARLISMO ACTUAL AL PENSAMIENTO SOCIAL

El pasado 22.11.10 el Partit Carlí de Catalunya con la colaboración de los Amics de la Historia del Carlisme de Catalunya, celebró el 80º aniversario del “Proyecto de Estatuto de Cataluña” elaborado en el año 1930 por carlistas catalanes, con una conferencia en la Sala Verdaguer del Ateneu Barcelonès, calle Canuda, 6 de Barcelona.

Robert Vallverdú, nos dice sobre este proyecto de Estatutos:

La euforia que provocó en el partido carlista la caída de la dictadura de Primo de Rivera y la posibilidad de recuperar la identidad nacional de Catalunya decidió al partido jaimista catalán preparar un proyecto de Estatuto con el objetivo de llevar material de estudio y de referencia al gobierno provisional de la República, pero sobre todo a la Comisión de Trabajo formada en Catalunya para redactar un Estatuto definitivo.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Una entesa amb llibertat.

OSONA COMARCA (Vic, Catalunya) 05/08/2010

Jaume Campàs i Fornols

L’entesa entre els homes i pobles és possible si aquests són lliures.Així definia,a la manifestació del 10 de juliol la pancarta del Partit Carlí de Catalunya la possible convivència entre totes les nacions del actual marc polític de l’Estat espanyol,que avui no reconegudes com a tals nacions.A sota de l’enunciat escrivia els que els catalans sempre hem tingut clar: Catalunya sempre ha estat una nació.

Catalunya i la resta d’estats nació que foren en el passat ,avui no reconegudes,sempre perden,perquè hi ha una Constitució que avala la base d’una sola nació;tots els habitants d’Espanya passen a ser políticament espanyols.Quan a dins d’aquesta Carta Magna es parla d’igualtat és en l’elecció dels seus representats a Corts.

Quan no existeix aquesta igualtat? Doncs en les votacions.Quan una majoria prejutja a una minoria.sense raó de fer-ho sobre el dret de l’autodeterminació,que és un dret natural,es fa prevaldre sobre tot dret natural la llei del sufragi universal,perquè guanya la majoria en perjudici d’una minoria.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El “valor” de los doce sin piedad

Con el presente escrito, la Agrupación Territorial Comarcas Centrales(ATCC) del Partit Carlí de Catalunya quiere manifestar su opinión o reflexión crítica ante la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Catalunya así como sobre las consecuencias de ella en el seno de la sociedad civil catalana, traducidas en la práctica en la convocatoria de la multitudinaria manifestación en defensa de Catalunya como Nación.

La sentencia sobre el estatuto cierra definitivamente el proceso de desarrollo de los gobiernos autónomos del Estado de las Autonomías nacido con la última Constitución, bien denominado y conocido también como el del “café para todos”. Este desarrollo ha consistido al fin en una pura descentralización del poder del Estado, poder que viene cedido graciosamente a las comunidades autónomas en un complejo entramado de competencias compartidas o exclusivas que se les atribuyen. A partir de este extremo, podemos preguntarnos: ¿qué tendría que decir el carlismo ante este sistema de descentralización del poder central?

El carlismo se ha singularizado desde sus inicios por la defensa de los fueros de los territorios históricos, entendiendo por fuero la ley propia de cada pueblo. La reivindicación de los fueros debería ser entonces uno de los signos distintivos de todos los carlistas. En el caso de Catalunya los fueros eran -y son- las “Constitucions i altres drets de Catalunya”, que es el cuerpo legal que recoge tanto el derecho público como el derecho privado de Catalunya desde tiempo inmemorial. Simplemente cabe recordar al respecto que la primera compilación de estos textos tuvo lugar por acuerdo de las Cortes de Barcelona en el año 1413.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Catalunya: Som una nació, nosaltres decidim



EL CARLISME CATALÀ ENTRE UN MILIÓ DE VEUS

Galería de fotos del Partido Carlista

Per l´entesa entre els Pobles: Autodeterminació i Confederació

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Per l´entesa entre els Pobles: Autodeterminació i Confederació

Comunicado en catalán y castellano de la Agrupació Territorial de la Catalunya Central, del Partit Carlí de Catalunya

L’Estatut és un invent dels governs centrals, més per controlar que no pas per reconèixer les legítimes llibertats. Així ho hem vist sempre. De l’Estatut  de 1931, una vegada passat pel veto de les Corts centrals, només en quedà l’esquelet. Avui, en ple Estat de dret i democràcia de què tant parlen, ja s’hauria de renovar la Carta Magna a favor de la recuperació dels drets legítims dels pobles, per constituir-se com a nacions lliures. Així ho foren i així podran esdevenir-ho de nou per la via del Pacte en el marc d’una Confederació.

Carles Feliu de Travy, ideòleg del Partit Carlí de Catalunya, defensava la Confederació com un Pacte Entre Iguals, i manifestava el següent: Igual que entre els homes, l’entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures.

El Partit Carlí de Catalunya ha afirmat des de sempre que han de ser les nacions sobiranes i entre elles Catalunya, les que han de legitimar els seus drets i no cap Tribunal Constitucional. El Partit Carlí de Catalunya, d’acord amb la seva tradició de defensa de les llibertats dels pobles de les Espanyes, s’adhereix a la manifestació de protesta per la retallada de l’Estatut que ha fet el Tribunal Constitucional.

El Partit Carlí crida tots el carlins i simpatitzants, a adherir-se a l’acte en defensa de la Nació Catalana i dels seus drets i llibertats legítimes. I convida les altres nacions de les Espanyes a reafirmar-se en la reivindicació de les llibertats i els furs, que constituïren la naturalesa de cadascuna de les seves identitats, i que feren possible en el passat el que avui són; entre elles la Nació Catalana.

No deixem que la mal anomenada “Nación Española”, nascuda del liberalisme de la Constitució de Cadis, sotmeti una vegada més la nostra història a uns designis que no li pertoquen. Avui és Catalunya la que una vegada més cau a les mans del centralisme. Però si avui guanya Catalunya, també guanyaran la resta de les Espanyes.

Per això la crida no és només per la pàtria dels catalans. És també carlina perquè significa un clam pels altres pobles no reconeguts d´Ibèria. És un clam en favor de l´Autodeterminació i el Reconeixement ple d´Euskal Herria, Castella, la Rioja, del Regne de Lleó, d´Astúries, Aragó, el País Valencià, Ses Illes, Múrcia, Andalusia, Cantàbria, Galícia, La Manxa, Extremadura, i les Illes Canaries. És un crit per l’alliberament de tots els pobles de les Espanyes, per l’autèntica Hispanitat.

Defensar la terra catalana és defensar cada bocí de terra, de l’altri, en un Pacte d’Unió lliure i voluntària com a acte de pròpia decisió i de lleialtat recíproca.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail