Tag Archives: Catalunya

[Publicaciones] “La democràcia després de la dictadura” -Jaume Campàs-

Presentación del libro de Jaume Campàs i Fornols.

La democràcia després de la dictadura.

El Partit Carlí a la comarca d´Olsona durant la Transició Democràtica

A Centelles el 24 . Casal Macià. Sant Pere de Torelló 31 a les 9 .Caldes al 21 d’abril a 7

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Nueva web de nuestros compañeros catalanes

Partit Carlí de Catalunya

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El Estatut carlista de 1930: ¿hoy es ayer?

LA VANGUARDIA (02/01/2011)

Xavier Casals, historiador

Reivindicaciones clave del catalanismo actual ya fueron formuladas por los carlistas antes de la II República

El origen del ahora reivindicado concierto económico remite a las llamadas Bases de Manresa de 1892

Instaurar un concierto económico, hacer del catalán el único idioma oficial o establecer una confederación de los llamados Países Catalanes son reivindicaciones –o sueños– de sectores amplios del catalanismo. Pero apenas es sabido que quienes las pusieron con más rotundidad sobre papel en 1930 no fueron nacionalistas radicales, sino integrantes de un movimiento exaltador de la unidad de España: los carlistas.

Estos tenían entonces un siglo de vida, pues surgieron en 1833, al morir Fernando VII y sucederle en el trono su hija Isabel tras derogar la ley sálica que prohibía reinar a mujeres. Se inició así un pleito por la Corona entre el infante Carlos M.ª Isidro (“Carlos V”) –hermano del difunto rey– y sus partidarios que ha continuado durante generaciones y desató tres guerras civiles. Para comprender esta longevidad del carlismo debe tenerse en cuenta que no solo conformó una alternativa dinástica, sino también un movimiento antiliberal complejo y cambiante, de notable arraigo y cuyo antijacobinismo le hizo abanderar libertades locales y derechos forales, como plasmó su lema inicial Religión, Rey y Fueros.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Acto de homenaje a don Carlos Hugo en Berguedà de la Associació dels Amics de la Història del Carlisme

Sábado, 11 de didiembre.

10:30 horas.- Encuentro en el Santuario de la Virgen de Queralt.

11:00 horas.- Itinerario Histórico sobre el Carlismo. El final de la Primera Guerra Carlista. Las fortificaciones del Conde de España en el Santuario de Queralt. La entrada de los liberales en la villa de Berga el año 1840.

12:00 horas.- Misa solemne en la Iglesia del Santuario de la Virgen de Queralt oficiada por el Padre Franciscano Jordi Grau en sufragio del eterno descanso del alma de Don Carlos Hugo de Borbón Parma y en memoria de los carlistas bergadanos traspasados.

13:00 horas.- Breve semblanza de la figura de Don Carlos Hugo de Borbón Parma.

13:15 horas.- Alarde de honor en memoria de Don Carlos Hugo de Borbón Parma y de todos los carlistas bergadanos traspasados a cargo de los Trabucaires Carlins de Castellar del Riu (Berguedá).

13:30 horas.- Almuerzo de hermandad en el Restaurante del Santuario de Queralt (al finalizar el almuerzo intervendrá un representante de la Associació dels Amics de la Història del Carlisme para informar de las próximas actividades).

16:00 horas.- Despedida

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Conferencia en el Ateneu Barcelonès

APORTACIONES DEL CARLISMO ACTUAL AL PENSAMIENTO SOCIAL

El pasado 22.11.10 el Partit Carlí de Catalunya con la colaboración de los Amics de la Historia del Carlisme de Catalunya, celebró el 80º aniversario del “Proyecto de Estatuto de Cataluña” elaborado en el año 1930 por carlistas catalanes, con una conferencia en la Sala Verdaguer del Ateneu Barcelonès, calle Canuda, 6 de Barcelona.

Robert Vallverdú, nos dice sobre este proyecto de Estatutos:

La euforia que provocó en el partido carlista la caída de la dictadura de Primo de Rivera y la posibilidad de recuperar la identidad nacional de Catalunya decidió al partido jaimista catalán preparar un proyecto de Estatuto con el objetivo de llevar material de estudio y de referencia al gobierno provisional de la República, pero sobre todo a la Comisión de Trabajo formada en Catalunya para redactar un Estatuto definitivo.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Una entesa amb llibertat.

OSONA COMARCA (Vic, Catalunya) 05/08/2010

Jaume Campàs i Fornols

L’entesa entre els homes i pobles és possible si aquests són lliures.Així definia,a la manifestació del 10 de juliol la pancarta del Partit Carlí de Catalunya la possible convivència entre totes les nacions del actual marc polític de l’Estat espanyol,que avui no reconegudes com a tals nacions.A sota de l’enunciat escrivia els que els catalans sempre hem tingut clar: Catalunya sempre ha estat una nació.

Catalunya i la resta d’estats nació que foren en el passat ,avui no reconegudes,sempre perden,perquè hi ha una Constitució que avala la base d’una sola nació;tots els habitants d’Espanya passen a ser políticament espanyols.Quan a dins d’aquesta Carta Magna es parla d’igualtat és en l’elecció dels seus representats a Corts.

Quan no existeix aquesta igualtat? Doncs en les votacions.Quan una majoria prejutja a una minoria.sense raó de fer-ho sobre el dret de l’autodeterminació,que és un dret natural,es fa prevaldre sobre tot dret natural la llei del sufragi universal,perquè guanya la majoria en perjudici d’una minoria.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El “valor” de los doce sin piedad

Con el presente escrito, la Agrupación Territorial Comarcas Centrales(ATCC) del Partit Carlí de Catalunya quiere manifestar su opinión o reflexión crítica ante la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Catalunya así como sobre las consecuencias de ella en el seno de la sociedad civil catalana, traducidas en la práctica en la convocatoria de la multitudinaria manifestación en defensa de Catalunya como Nación.

La sentencia sobre el estatuto cierra definitivamente el proceso de desarrollo de los gobiernos autónomos del Estado de las Autonomías nacido con la última Constitución, bien denominado y conocido también como el del “café para todos”. Este desarrollo ha consistido al fin en una pura descentralización del poder del Estado, poder que viene cedido graciosamente a las comunidades autónomas en un complejo entramado de competencias compartidas o exclusivas que se les atribuyen. A partir de este extremo, podemos preguntarnos: ¿qué tendría que decir el carlismo ante este sistema de descentralización del poder central?

El carlismo se ha singularizado desde sus inicios por la defensa de los fueros de los territorios históricos, entendiendo por fuero la ley propia de cada pueblo. La reivindicación de los fueros debería ser entonces uno de los signos distintivos de todos los carlistas. En el caso de Catalunya los fueros eran -y son- las “Constitucions i altres drets de Catalunya”, que es el cuerpo legal que recoge tanto el derecho público como el derecho privado de Catalunya desde tiempo inmemorial. Simplemente cabe recordar al respecto que la primera compilación de estos textos tuvo lugar por acuerdo de las Cortes de Barcelona en el año 1413.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Un rei que sí que ens defensava

JOSEP MARIA SOLÉ I SABATÉ

AVUI (Catalunya) 04/09/2010

Només he tractat un rei, Carles Hug de Borbó, el pretendent legítim a la Corona de les Espanyes per part dels carlins. Un home culte, educat i agraït. A la Fundació Francesc Ribalta de Solsona a mitjans dels 80 vam iniciar uns seminaris sobre història social i durant uns anys vam avançar en l’estudi del carlisme. Férem el que la universitat no s’atrevia a investigar, enlluernada pel marxisme de nois de casa bona franquista, empedreïts classistes, exjoves rebels que no havien entès res del Maig del 68 i de la crítica al poder burocràtic i al comunisme soviètic i que res justifica la privació de la llibertat i la dignitat cultural i nacional.

A l’Ateneu Barcelonès, fa uns 5 anys, va passar tota una tarda reconeixent de forma privada tots aquells que havíem impulsat conèixer la història dels carlins, el meu cas, o havien defensat el seu ideari. Ell s’havia instal·lat a l’Estat espanyol el 1957 i n’havia estat expulsat el 1968 pel seu activisme polític. Havia deixat de fer política l’any 1980. Darrere hi havia un continuat fracàs polític. Defensava els drets legítims dels pobles, les seves llibertats, l’autodeterminació, tot plegat la versió moderna dels furs. “Príncep autogestionari”, l’anomenaven pels seus plantejaments socials. Com molt bé deia en Jaume Campàs en una carta a l’Avui, el dret és anterior a tot Estat. Massa gent, amb total desconeixement innocent, o per desconeixement i ignorància culpable, no sap que en el passat de la seva pròpia família hi ha una munt de carlisme oblidat. És el que no volien recordar aquells esquerranosos de guateque i cubalibre seguidors de Marx, que ignoraven el que va dir, ara sí, tan lúcidament: “Els carlins són el poble sense idees, i els liberals, les idees sense poble”.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

El rei ha mort, visca el rei

JAUME CAMPÀS I FORNOLS

AVUI (Catalunya) 29/08/2010

Així acomiadaven els carlins el seu príncep, Carles Hug de Borbó, considerat pretendent legítim a la Corona de les Espanyes. Conegut com a defensor dels drets legítims dels pobles, de les seves llibertats, sobiranies, de l’autodeterminació, tot plegat versió moderna dels furs. Príncep autogestionari, com l’anomenaven d’altres, per la seva evolució social que va aportar al carlisme.

Avui els nostres països se sentiran més pobres per la mort d’aquest valedor dels drets històrics, de les antigues nacions sense estat i de la seva personalitat política, que ell avalava. Hauria pogut regir els destins dels pobles basant-se en el reconeixement del que és propi de cada poble, la seva identitat. Hauria pogut ser el garant de les llibertats.

L’estat no és font jurídica de poder, és tan sols instrument executiu de la voluntat popular. Per tant, el poder jurídic és el poble. El dret és anterior a tot estat. Així defensava ell la personalitat dels pobles.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Casi 300 personas asisten al funeral de Carlos Hugo de Borbón en Barcelona

BARCELONA, 19 (EUROPA PRESS)

El funeral del histórico dirigente carlista Carlos Hugo de Borbón-Parma se ha celebrado esta tarde en el tanatorio de Sant Gervasi con 290 asistentes, entre familiares y simpatizantes procedentes de toda España, según ha informado el portavoz de la familia Xavier Carbonell.

La ceremonia religiosa ha sido oficiada por cinco sacerdotes, uno de ellos amigo de la familia, y a ella han asistido las hermanas del Duque de Parma y Piacenza –María Teresa, Cecilia y María de las Nieves de Borbón Parma– y sus hijos –Carlos Javier, Jaime, Margarita y María Carolina–. También ha asistido la prometida de Carlos Javier, Gualthérie Van Weezel.

Durante la ceremonia se han podido escuchar las palabras de un carlista gallego que ha recitado un poema de Ramón María del Valle-Inclán y lo ha acabado exclamando “el rey ha muerto, viva el rey”. También ha querido decir unas palabras de despedida y agradecimiento el primogénito del histórico dirigente carlista, Carlos Javier.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Catalunya: Som una nació, nosaltres decidim



EL CARLISME CATALÀ ENTRE UN MILIÓ DE VEUS

Galería de fotos del Partido Carlista

Per l´entesa entre els Pobles: Autodeterminació i Confederació

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail

Per l´entesa entre els Pobles: Autodeterminació i Confederació

Comunicado en catalán y castellano de la Agrupació Territorial de la Catalunya Central, del Partit Carlí de Catalunya

L’Estatut és un invent dels governs centrals, més per controlar que no pas per reconèixer les legítimes llibertats. Així ho hem vist sempre. De l’Estatut  de 1931, una vegada passat pel veto de les Corts centrals, només en quedà l’esquelet. Avui, en ple Estat de dret i democràcia de què tant parlen, ja s’hauria de renovar la Carta Magna a favor de la recuperació dels drets legítims dels pobles, per constituir-se com a nacions lliures. Així ho foren i així podran esdevenir-ho de nou per la via del Pacte en el marc d’una Confederació.

Carles Feliu de Travy, ideòleg del Partit Carlí de Catalunya, defensava la Confederació com un Pacte Entre Iguals, i manifestava el següent: Igual que entre els homes, l’entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures.

El Partit Carlí de Catalunya ha afirmat des de sempre que han de ser les nacions sobiranes i entre elles Catalunya, les que han de legitimar els seus drets i no cap Tribunal Constitucional. El Partit Carlí de Catalunya, d’acord amb la seva tradició de defensa de les llibertats dels pobles de les Espanyes, s’adhereix a la manifestació de protesta per la retallada de l’Estatut que ha fet el Tribunal Constitucional.

El Partit Carlí crida tots el carlins i simpatitzants, a adherir-se a l’acte en defensa de la Nació Catalana i dels seus drets i llibertats legítimes. I convida les altres nacions de les Espanyes a reafirmar-se en la reivindicació de les llibertats i els furs, que constituïren la naturalesa de cadascuna de les seves identitats, i que feren possible en el passat el que avui són; entre elles la Nació Catalana.

No deixem que la mal anomenada “Nación Española”, nascuda del liberalisme de la Constitució de Cadis, sotmeti una vegada més la nostra història a uns designis que no li pertoquen. Avui és Catalunya la que una vegada més cau a les mans del centralisme. Però si avui guanya Catalunya, també guanyaran la resta de les Espanyes.

Per això la crida no és només per la pàtria dels catalans. És també carlina perquè significa un clam pels altres pobles no reconeguts d´Ibèria. És un clam en favor de l´Autodeterminació i el Reconeixement ple d´Euskal Herria, Castella, la Rioja, del Regne de Lleó, d´Astúries, Aragó, el País Valencià, Ses Illes, Múrcia, Andalusia, Cantàbria, Galícia, La Manxa, Extremadura, i les Illes Canaries. És un crit per l’alliberament de tots els pobles de les Espanyes, per l’autèntica Hispanitat.

Defensar la terra catalana és defensar cada bocí de terra, de l’altri, en un Pacte d’Unió lliure i voluntària com a acte de pròpia decisió i de lleialtat recíproca.

Facebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmailFacebooktwittergoogle_plusredditpinterestlinkedinmail