Així acomiadaven els carlins el seu príncep, Carles Hug de Borbó, considerat pretendent legítim a la Corona de les Espanyes. Conegut com a defensor dels drets legítims dels pobles, de les seves llibertats, sobiranies, de l’autodeterminació, tot plegat versió moderna dels furs. Príncep autogestionari, com l’anomenaven d’altres, per la seva evolució social que va aportar al carlisme.
Avui els nostres països se sentiran més pobres per la mort d’aquest valedor dels drets històrics, de les antigues nacions sense estat i de la seva personalitat política, que ell avalava. Hauria pogut regir els destins dels pobles basant-se en el reconeixement del que és propi de cada poble, la seva identitat. Hauria pogut ser el garant de les llibertats.
L’estat no és font jurídica de poder, és tan sols instrument executiu de la voluntat popular. Per tant, el poder jurídic és el poble. El dret és anterior a tot estat. Així defensava ell la personalitat dels pobles.
