Comunicado en catalán y castellano de la Agrupació Territorial de la Catalunya Central, del Partit Carlí de Catalunya
L’Estatut és un invent dels governs centrals, més per controlar que no pas per reconèixer les legítimes llibertats. Així ho hem vist sempre. De l’Estatut de 1931, una vegada passat pel veto de les Corts centrals, només en quedà l’esquelet. Avui, en ple Estat de dret i democràcia de què tant parlen, ja s’hauria de renovar la Carta Magna a favor de la recuperació dels drets legítims dels pobles, per constituir-se com a nacions lliures. Així ho foren i així podran esdevenir-ho de nou per la via del Pacte en el marc d’una Confederació.
Carles Feliu de Travy, ideòleg del Partit Carlí de Catalunya, defensava la Confederació com un Pacte Entre Iguals, i manifestava el següent: Igual que entre els homes, l’entesa entre els pobles només es pot donar si aquests són lliures.
El Partit Carlí de Catalunya ha afirmat des de sempre que han de ser les nacions sobiranes i entre elles Catalunya, les que han de legitimar els seus drets i no cap Tribunal Constitucional. El Partit Carlí de Catalunya, d’acord amb la seva tradició de defensa de les llibertats dels pobles de les Espanyes, s’adhereix a la manifestació de protesta per la retallada de l’Estatut que ha fet el Tribunal Constitucional.
El Partit Carlí crida tots el carlins i simpatitzants, a adherir-se a l’acte en defensa de la Nació Catalana i dels seus drets i llibertats legítimes. I convida les altres nacions de les Espanyes a reafirmar-se en la reivindicació de les llibertats i els furs, que constituïren la naturalesa de cadascuna de les seves identitats, i que feren possible en el passat el que avui són; entre elles la Nació Catalana.
No deixem que la mal anomenada “Nación Española”, nascuda del liberalisme de la Constitució de Cadis, sotmeti una vegada més la nostra història a uns designis que no li pertoquen. Avui és Catalunya la que una vegada més cau a les mans del centralisme. Però si avui guanya Catalunya, també guanyaran la resta de les Espanyes.
Per això la crida no és només per la pàtria dels catalans. És també carlina perquè significa un clam pels altres pobles no reconeguts d´Ibèria. És un clam en favor de l´Autodeterminació i el Reconeixement ple d´Euskal Herria, Castella, la Rioja, del Regne de Lleó, d´Astúries, Aragó, el País Valencià, Ses Illes, Múrcia, Andalusia, Cantàbria, Galícia, La Manxa, Extremadura, i les Illes Canaries. És un crit per l’alliberament de tots els pobles de les Espanyes, per l’autèntica Hispanitat.
Defensar la terra catalana és defensar cada bocí de terra, de l’altri, en un Pacte d’Unió lliure i voluntària com a acte de pròpia decisió i de lleialtat recíproca. » Leer más: Per l´entesa entre els Pobles: Autodeterminació i Confederació
